Susan Sontag en el llibre “sobre la fotografia” explica que Diane Arbus deia que fotografiar persones és necessàriament mesquí i cruel. Des que vaig començar a fer fotos, el retrat documental ha estat el gènere que més m’ha atret i és el recurs que més he utilitzat en els meus projectes. Però penso que a vegades aquesta pràctica tan efectista pot tenir una cara deshonesta. Quina relació estableixes amb el subjecte retratat quan en fotografiar-lo passa a ser objecte? Quin us fem dels rostres de la gent? Si la fotografia és una visió personal de la realitat, se senten identificades les persones en com se les representa? Quina relació establim quan busquem gent exòtica i extravagants per retratar amb aquestes persones? Des de quina relació de poder representem històries que no ens són pròpies? Em feia totes aquestes preguntes a mi mateixa després de retratar a la Gemma com a símbol de la Pippi Långstrump pel projecte Som joguines, l’anterior exposició a La Volta. Per això per aquest projecte vaig voler donar La Volta a la primera foto i iniciar una investigació personal que anés més enllà del retrat superficial i efectista, buscant noves formes de representació. Volia seguir parlant sobre la Gemma però volia fer-ho en un procés on totes forméssim part de la representació i on totes ens sentíssim segures. El procés de treball ha estat anar fent trobades a casa seva i anar-nos coneixent a poc a poc, entendre qui som i què fem i què és important per a nosaltres. Per això era inevitable que l’Esmeralda Pallés entres a formar part d’aquest procés, ja que no es pot parlar de l’obra de la Gemma sense parlar de la seva filla, que ha esdevingut una peça clau en la creació d’aquesta exposició. L’obra resultant d’aquests dos mesos de treball participatiu és un joc de representacions en diferents formats on jo miro a la Gemma, la Gemma m’imagina a mi, l’Esmeralda explica què explica la Gemma i la Gemma projecta els seus records amb l’Esmeralda.
