Νάρκισσος és “Narcís” en grec. Una instal·lació lumínica i interactiva.
Com el seu nom suggereix es tracta d’una peça que remet el personatge mitològic de Narcís, un jove bellíssim que es va enamorar del seu propi reflex.
Així, el projecte Νάρκισσος pren el reflex com a joc de percepció visual. Posant èmfasi en la necessitat de sensibilitzar amb l’entorn i adoptant el Narcisisme com a punt crític d’un orgull excessiu que sovint ens cega del que ens rodeja.
Νάρκισσος es basa en tres conceptes fonamentals:
· La llum com a totalitat. Fent ús del mirall com a element principal i reivindicador de la importància de la mateixa llum. Entenent que amb l’absència d’aquesta perd totalment la seva funció, la de reflectir.
· La desmaterialització com a percepció. Utilitzant el comportament del nostre reflex i no reflex davant el mirall per donar un sentit de responsabilitat.
· El Narcisisme com a punt crític. El qual pretén deixar de ser aquell “Narcís” perquè sigui l’entorn qui protagonitzi el moment, fent valdre aquest respecte cap als altres que defineix el projecte.
