“A la meitat del camí de la vida, en una selva fosca em trobava perquè el meu camí s’havia extraviat.” – Dante Alighieri, La Divina Comèdia. Aquestes paraules de Dante ressonen en el nostre temps, on el viatge de la vida pot estar ple de pressions, distraccions i la pèrdua del camí. En aquesta exposició, “El que no ensenyo igual es veu”, convidem l’espectador a explorar les dimensions de l’inframon i la seva connexió amb el profund, els sentiments, el misticisme i l’ocult.
La idea de l’inframon ha estat present en moltes cultures al llarg de la història, sovint com a símbol de transformació i canvi. En aquesta exposició, considerem la idea de l’inframon en relació amb els problemes col·lectius que ens travessen avui com a societat: la crisi psicològica, el canvi climàtic, l’abús en tot sentit, el racisme, el tabú, la pressió social i la immigració, entre d’altres.
María Monegro, artista visual i pintora caribenya, aporta en aquesta exposició les seves pintures vibrants i expressives que exploren el diàleg entre l’eròtic, la identitat i la catàstrofe climàtica. Mitjançant l’ús del color i les imatges que representa, Monegro ens convida a connectar amb els nostres desitjos en un món en què sovint ens oblidem d’ells, i amb el plaer com una font de poder i com una via accessible i gratuïta per connectar amb la vida.
Els dibuixos a la paret i la instal·lació realitzada amb cabell humà de Victoria Larribeau, proporcionen una experiència íntima i visceral que ens convida a reflexionar sobre la naturalesa cíclica de la vida i els diferents estats -emocionals i de consciència- que travessen el nostre cos i modelen la nostra experiència. A partir d’un llenguatge subtil i simbòlic, la seva obra ens enfronta a la idea de la nostra pròpia mort i ens anima a reconnectar amb el profund de la nostra existència, trobant-hi una via per a la alliberació de l’esperit.
Nicolas Saganías, artista electrònic, explora la intersecció entre tecnologia i natura a través de la seva escultura feta de canyes i dispositius electrònics. Mitjançant l’ús de la tecnologia, Saganías explora la connexió entre el món subterrani i l’era digital, recordant-nos que la transformació i el canvi poden adoptar moltes formes. L’obra de Saganías ens recorda la importància de trobar un equilibri entre la nostra dependència de la tecnologia i la nostra connexió amb la natura i l’espiritualitat.
Juntes, les obres d’aquestes tres artistes ens conviden a reflexionar sobre la importància del treball col·lectiu i sostenible per abordar els reptes als quals ens enfrontem avui en dia. Ens recorden el poder de l’art per connectar-nos amb el nostre jo més profund, amb els altres i amb el món que ens envolta. Ens desafien a reduir la velocitat, a contemplar i a trobar sentit en les profunditats ocultes del món subterrani.
Del 18 de març al 5 de maig de 2023 a la plaça de l’Assumpció 15
Dies i horaris d’obertura: Dijous de 18 a 20 h
Visita comentada: Divendres 28 d’abril a les 19:30 h
