Entenem el vincle entre les persones com un recorregut que passa per diferents etapes vitals i emocionals. A l’inici, generalment, existeix la trobada pel simple gust de conèixer, sense necessitat de buscar un futur en comú o romandre com a simples desconeguts infinitament. És en aquest moment que apareix l’instint i es deixa actuar a l’ésser més animal, sense cap mena de raciocini.
Amb el pas del temps, les persones tendeixen a aprofundir. L’interès per aprendre i saber més del que inconscientment ens atrau fa que vulguem connectar amb el que ens importa. Aquest estat d’absorbir el que ens envolta i voler aprofundir en l’altre, ens desprèn de la persona narcisista i ens permet obrir-nos a una nova experiència. Connectar.
Després del coneixement, hi ha la possibilitat que aquesta connexió sigui fructífera. Enfoquem l’obra en aquesta possibilitat. És la connexió d’aquests dos éssers que possibilita donar a llum el fruit, un projecte en comú. Germinar la llavor de la unió entre persones és com l’alba d’un nou dia. Surt el sol, transcorre el temps i prospera la vida.
“Simbiosi” es pot concebre com un recorregut temporal i lineal a partir d’un conjunt de diferents obres. En totes elles podem identificar un fil conductor a partir de la repetició de certs elements i recursos constructius.
S’implementa l’Arrel per simbolitzar el començament de la vida. I s’utilitzen la Terra i el Bioplàstic com a suports. Gràcies a les seves bones condicions i aptituds, són el medi apropiat pel desenvolupament d’aquesta vida.
En aquest recorregut es poden diferenciar tres fases: La sembra, el creixement de les arrels i la germinació.
Plantar: Simbolitza la trobada entre dos éssers que es consolida a partir d’un acord mutu. L’obra està formada per dues piràmides de base quadrada, una d’elles invertida. S’utilitza la trobada entre les seves dues puntes com a mitjà d’expressió i recurs metafòric per representar la connexió. Una de les piràmides està construïda amb terra, ja que aquest material es concep com el suport. Aquesta piràmide s’obre per acollir l’altra piràmide realitzada amb bioplàstic.
En cadascuna de les quatre cares de la piràmide de bioplàstic es dibuixa un patró per a representar les etapes d’una llavor en plena fase de germinació. Aquest dibuix es dissenya i construeix, a partir de la tècnica del vitrall, sobre una fusta a la qual s’incorpora el bioplàstic com a mitjà apropiat per refractar la llum.
Arrelant: Expressa un moment d’assentament vital, atès que s’experimenta una sensació de comoditat i seguretat per a instal·lar-se.
Es vol recrear el baix terra invertint la ubicació natural i biològica dels elements que componen l’obra. El cub és utilitzat com a eina de disseny per a donar forma a una composició d’origen totalment orgànic i amorf. A partir del material terra, com a mitjà apropiat per al creixement de tubercles i arrels, es recrea i s’evidencia una realitat mai visible per als nostres ulls.
El bioplàstic és implementat per conservar els talls dels tubercles en bon estat, els quals han quedat incrustats al seu interior.
Germinant: Les dues fases anteriors queden representades en aquesta última per mitjà del germinat al qual donen forma.
Partim d’una composició de figures geomètriques, cercles i triangles per esbossar la silueta d’una dona embarassada o el paisatge de l’alba.
Les piràmides seccionades, fetes amb terra, evoquen aquest cos en repòs. Novament, la terra esdevé el suport, com a material de base i agent consolidant, sobre el qual reposa una circumferència materialitzada en bioplàstic.
El bioplàstic encapsula una llavor germinada que associem amb l’embrió, en ple desenvolupament, que aquesta dona acull en el seu cos.
Els materials utilitzats són la terra, per part de Jesús Ramírez, i el bioplàstic, per part d’Agostina Laurenzano. Ambdós professionals, cadascú des de la seva especialitat, aposten per la sostenibilitat com a normativa i ètica mentora del disseny. Avui traslladen aquestes premisses al camp de l’art i de l’escultura.
El mètode de producció requereix eines precises, construcció d’infraestructura i recerca de condicions innòcues per tal de consolidar la matèria.
Agostina Laurenzano
Graduada en Disseny de Roba i Tèxtil per la UBA (Buenos Aires, Argentina); Agostina Laurenzano decideix buscar alternatives de producció i consum relacionades amb ecofriendly i cruelty free.
El 2017 descobreix en la joieria contemporània un mitjà d’expressió, gràcies a les infinites possibilitats que ofereix aquesta disciplina per incorporar materials diversos en el procés de creació. S’involucra profundament en la recerca incessant de biomaterials. Explora, en el camp de la química orgànica, polímers naturals per donar lloc a la creació de bioplàstics capaços de reemplaçar alguns plàstics d’origen fòssil. El seu objectiu és dur a terme una producció regida per l’economia circular. Utilitza materials de km 0, totalment biobasats, biodegradables i 100% vegetals.
La seva investigació li ha permès obtenir algunes possibles fórmules d’aquests materials, aparentment industrialitzades. Al seu pas pel Postgrau en Arts Aplicades de l’Escola Massana, a Barcelona, sorgeix una nova proposta que analitza i reflexiona sobre la societat actual, completament consumista i basada en pràctiques de reemplaçament permanent. Gràcies a la seva recerca en aquest camp queda finalista en el Premi Catalunya d’Ecodisseny per l’Agència de Residus de Catalunya i s’integra a la residència Fem La Volta, on el seu projecte agafa embranzida.
Jesús Ramírez
Graduat en arquitectura tècnica per la Universitat de Girona; Jesús Ramírez no conforme amb els estudis bàsics de la carrera, la seva inquietud el porta a indagar en una construcció alternativa, més sostenible i de poc impacte ambiental, per a millorar la salubritat i benestar dels usuaris.
Amb això, el 2013 realitza un màster en bio-construcció amb terra, material en el qual s’ha especialitzat i ampliat els seus coneixements amb el pas dels anys. Amb les ganes de progressar i continuar creixent, el 2014 realitza un màster en sostenibilitat i gestió en el sector turístic. Ja immers en el món de la bio-construcció i bio-arquitectura contemporània, amb la realització de projectes sostenibles inicia un projecte personal en el qual fon dos de les seves grans vocacions, l’arquitectura i l’expressió escultòrica.
El seu projecte, anomenat “Germen”, combina la fusió dels materials i les tècniques utilitzades en l’arquitectura sostenible amb la realització de peces escultòriques que s’expressen en el mateix llenguatge. Això li permet donar a conèixer el tipus d’arquitectura contemporània, en la qual creu, i concebre idees i volumetries que mostren aquests conceptes, a una escala més abstracta, generant un vincle amb relació a les dimensions físiques de l’observador.
Fotos: Helena Roig
