SESSIÓ “MONITORITGE DE LA BIODIVERSITAT”
L’artista resident a la Volta, Nicolás Saganías, ha estat investigant la manera de monitoritzar la biodiversitat, fer-ne el seguiment audiovisual per extreure’n dades de valor i poder-ho aplicar a diferents artefactes. Aquesta recerca és la primera acció a tota una investigació més àmplia sobre el món dels insectes. A la sessió veurem quina tecnologia utilitza, quines possibilitats ofereix i en quin context cultural s’emmarca.
INSECTÒDROM. Monitoratge de la biodiversitat
Guió: Nicolás Saganías Realització i edició: Tsune Martínez i Rachel Demetz
Una iniciativa: Bòlit. Centre d’Art Contemporani
Col·laboren: Associació Cultural La Volta i Laboratori Social d’Innovació
——-
També el mes de gener de 2022 s’ha instal·lat un Hostal d’Insectes al costat de l’Estació-Espai Jove, creat per Emily Mack del projecte de fusteria feminista Si els mobles parlessin. L’objectiu consisteix en crear un refugi d’insectes per a l’hivern i un espai de cria a la primavera i l’estiu, propiciar la biodiversitat i la pol·linització tan beneficiosa per a l’ecosistema.
Biografies:
NICOLÁS SAGANÍAS:
Al llarg de la meva vida, la meva curiositat i l’afany per fabricar coses em van portar a aprendre diverses tècniques i oficis. Vaig anar a universitats, vaig tenir mestres i sóc autodidacta, però la majoria de coses les vaig aprendre del meu pare. Ell em va ensenyar moltes de les que utilitzo per a la meva feina. Sóc artista electrònic, programador i desenvolupador tecnològic. Des de 2015 treballo com a desenvolupador tecnològic tant per a artistes com per a empreses i esdeveniments. Es poden consultar alguns d’aquests treballs a www.proyectomateria.xyz. Actualment estic desenvolupant una línia de productes funcionals/artístics, com per exemple: un rellotge lunar, una estació meteorològica, quadres led, làmpades i alguna cosa més. Treballo amb la fusta com a suport per a l’electrònica, sobretot amb sobrants perquè per a mi és important generar la menor petjada ambiental possible. El meu objectiu és mostrar tot el que sé a qui realment tingui interès. És per això organitzo tallers d’introducció a l’electrònica i la programació per al públic en general i sense necessitat d’experiència ni coneixements previs. Crec en la tecnologia com a una aliada potent i alhora com una eina o un ofici més. És inevitable destacar el fet que la tecnologia ha envaït tots els àmbits i és precisament per això que em sembla important que totxs puguem entendre les seves bases, que en realitat són molt simples. Com a artista electrònic m’interessa la relació directa que hi ha entre la naturalesa i las tècniques que utilitzo. Observo com funciona una planta, el riu o un ocell i em plantejo un possible programa estructural. A la naturalesa tot funciona de la mateixa manera: tenim sensors que captan el món exterior, un cervell (o programa) que processa la informació adquirida i després agents que actuen (braços, cames, cordes vocals, etc.) segons el programa carregat. https://nicolassaganias.xyz/
TSUNE MARTÍNEZ:
(Barcelona,1993) Tsune Martínez Zaragoza (pronom inclusiu, Elle/Li) conegudi amb el sobrenom artístic Sno Sputnik en relació amb la inspiració i l’enfoc de la meva línia de treball en tot allò que té a veure amb l’espai i l’univers. La meva fascinació pel món audiovisual té els seus inicis a la meva infantesa, sobretot en els videoclips musicals, que considerava peces multidisciplinàries i un escenari d’allò més experimental que obria les portes a la imaginació. Vaig estudiar el grau en Publicitat i RRPP a la Universitat de Girona (2012). Després d’això, combinava el món de la publicitat amb la fotografia i el món audiovisual en departaments de comunicació i agències com Mediapro, Miss Wood, Ogilvy, Double You, etc. sota la figura de directori d’art. L’any 2019 vaig decidir centrar-me en aquella part artística que a vegades havia deixat de banda per focalitzar-me massa en el món de la publicitat. Va ser quan vaig estudiar Fotografia d’autor i Direcció d’art a IDEP (Barcelona, 2019). Allà vaig adonar-me que m’agradava connectar amb els projectes i amb les persones, combinant sempre el món fantàstic amb les meves arrels, les meves experiències vitals, etc. sempre des d’una visió més costumista. He col·laborat amb algunis artistes com Tribade, Las Bajas Pasiones, Pau Vallvé, Rachel Demetz, Vonzo Band, Ara Malikian, Degree, Roger Margarit, Nil Moliner, etc. I durant el meu pas per la publicitat he treballat amb algunes marques, esdeveniments i empreses com 080 Fashion Week, Dormity, Cuchillos Arcos, Girona FC, GHD, Glovo, Nespresso, Bicentury, La Caixa, Volkswagen, Lidl, Nestlé, Pirelli, Avene, etc. Actualment la meva manera de treballar vol combinar i connectar qualsevol encàrrec o projecte amb temes que m’interpel·len i em travessen, com la meva consciència política, el transfeminisme, el moviment Trans/LGTBINBQ+, la teoria queer, etc. A “La Volta” estic en procés de desenvolupament d’un projecte fotogràfic i audiovisual que parlarà sobre el gènere i que tindrà la voluntat de retratar tot aquell ventall de grisos que existeix dins de les identitats que considerades dissidents a través de la documentalització d’aquestes persones a través de la convivència amb ellis 24/7 buscant entre ellis i jo un punt de connexió més enllà de la nostra visió del gènere.
RAQUEL DEMETZ:
És una artista mixedmedia resident a Barcelona i, actualment, és una artista de La Volta. Des de molt jove pinta i experimenta amb la fotografia i el vídeo. Estudia il·lustració en una petita escola de l’Hospitalet, on estar rodejada d’altres creatius li permetrà adquirir la curiositat d’endinsar-se a les arts gràfiques. El disseny gràfic, la il·lustració, el collage, l’animació, els motion graphics i la direcció cinematogràfica són els aspectes que desenvolupa i aplica amb el seu estil únic i adaptable a artistes i marques. Ha treballat per Adobe, Vichy Català, Joieria Suárez, Sony music Francia, Universal music España, entre molts altres clients així com ha participat en el procés de projectes d’HBO i Warner Music. L’experimentació com aspecte principal del seu treball li ha permès ser seleccionada en residències artístiques en llocs com Konvent.0 i V Fachada Academia d’Etiòpia, Saragossa. També va obtenir una menció d’honor en la categoria “Futurs creadors” dels premis Junceda 2017, els únics premis de il·lustració a Espanya amb un projecte que ha estat exposat a la Fira del Llibre Infantil de Bolonia 2017. Actualment està representada por l’estudi TIVURON.ES, creat per Silvia Grav.
SI ELS MOBLES PARLESSIN_ Iraia Mir i Emily Mack
Som dones, feministes, veïnes del món rural, fusteres i professionals de les ciències socials. I és des d’aquí, des d’aquesta intersecció que habitem, que neix Si els mobles parlessin.
Un projecte que pretén indagar en la història del mobiliari que ens envolta. Mobiliari que parla del seu passat, de les estructures d’opressió i de resistència que fa tants anys que porten rodejant-lo. Volem parlar de mobles i que els mobles ens parlin a través d’arxius, memòria oral i el mateix acte de fer-los servir i produir-los. I, sobretot, volem animar a altres dones que s’impliquin en aquest procés.
A més a més, ens mou treballar en projectes socials i comunitaris que vulguin incorporar el treball amb la fusta.
Emily i Iraia (les impulsores del projecte) es van conèixer fent el grau mitjà d’instal·lació i moblement a l’institut Josep Brugulat. Des de llavors porten tramant aquest projecte que busca unir les seves experiències amb la fusta al món acadèmic i social i la militància feminista.
Fa temps que Emily treballa entre llengües, traspassant continguts diversos des del castellà i del català cap a la seva llengua materna, l’anglès. També fa classes i participa en iniciatives que promouen el consum local, l’economia real i el feminisme.
La Iraia és una apassionada dels projectes comunitaris i ha estat implicada en una àmplia diversitat, com a professional i com a veïna-activista. L’autoorganització veïnal, la transformació de l’espai públic, l’economia social i solidària, l’art, els feminismes… i ara la fusteria, són alguns dels aspectes que els caracteritzen.
