POEMES TROBATS (i altres migracions) II de Jordi Santanach
Exposició d’escultura
08/07/06/16 a les 20h preinauguració
09/07/16 a les 13:13h inauguració
En mercats de puces, carrers de la ciutat, platges, antiquaris, fires de col·leccionistes o en un passeig per la muntanya és on Jordi Santanach podria buscar els materials per a les seves creacions plàstiques; materials de tipus ben divers (fusta vella, xapa rovellada, joguines antigues, eines gastades, etc.) però amb un denominador comú: una història desconeguda, una procedència incerta, una inaccessible vida anterior.
Uns materials que Jordi Santanach recol·lecta i guarda en un diari-inventari fotogràfic on anota el dia i el lloc on van ser trobats; Materials amb una aura especial (i que mai són modificats) que s’uneixen per crear petites reflexions (basades en fets reals o emocions universals) en forma de poema-objecte, escultura o paisatge, partint sempre d’una extrema senzillesa i amb una marcada càrrega poètica.
Peces on els materials que les confeccionen poden jugar dos rols diferents: o bé adopten un nou significat al passar a formar part de la peça, o bé és precisament el mateix significat de l’objecte el que acaba confeccionant el concepte de la peça.
Potser podríem definir l’obra de Jordi Santanach a partir d’una de les reflexions que fa L. Koren en el seu llibre “Wabi-sabi per artistes, dissenyadors, poetes i filòsofs” en intentar definir el Wabi-sabi: “La simplicitat del Wabi-sabi, probablement, queda millor definida com l’estat de gràcia al qual arriba una intel·ligència sòbria, modesta i sincerament sensible. L’estratègia principal d’aquesta intel·ligència és l’economia de mitjans. Anar reduint fins a l’essència, però sense llevar-li la poesia“.
Jordi Santanach (Barcelona, 1978) és un saxofonista llicenciat al Koninklijk Conservatorium de La Haya (Holanda) que desenvolupa les seves creacions tant en l’àmbit musical com el de l’art plàstic (i també, ocasionalment, en el camp de les arts escèniques). La seva aproximació a l’art plàstic comença a finals del 2009, de forma autodidacta i intuïtiva. Partint sempre d’objectes i materials trobats i comprats a diferents llocs, Jordi Santanach crea quadres, escultures i objectes poètics de composició extremament simple i amb una marcada càrrega poètica.
Lenta però constant, la seva obra ha anat desenvolupant-se i s’ha pogut veure en exposicions a llocs com l’espai Pasearte de Fornells, Menorca (2010 i 2011), a la Galeria Esther Montoriol de Barcelona (2012 i 2013) a la Galeria Virtut 17 de Barcelona (2014), al Cafè del Teatre de l’Escorxador de Lleida (2015) o a la galeria de l’Espai D (Barcelona 2015).
—
Jordi Santanach
