Els espais expositius de La Volta exploren el reciclatge creatiu i s’obren a les arts visuals vinculades al treball amb elements naturals, recuperats o reciclats, en una mostra col·lectiva amb els autòmats de Pong Toys, les escultures de Moradi Il Sedicenti i les matrioixques de Marta Salvador com a protagonistes i que s’inaugura el 20 d’octubre en el marc de La Volta #26: bioconstrucció i disseny sostenible a les 13:13h a La Cova de La Volta (Pç. de l’Assumpció 15 i al n.22).
Horaris:
Divendres 16 de novembre de 17 a 20h
Dimecres 21 de novembre de 17 a 20h
Divendres 23 de novembre de 17 a 20h
Dimecres 28 de novembre de 17 a 20h
Divendres 30 de novembre de 17 a 20h
Dimecres 5 de desembre de 17 a 20h
- si voleu visitar l’exposició algun dia en concret ens podeu escriure a info@femlavolta.cat
Pong Toys_ Oriol Pont
Pong Toys és un obrador de criatures oníriques, aparells impossibles, mobiliari incògnit, artefactes misteriosos i dispositius ocults on es posa de manifest la tranvsersalitat entre l’art, l’ofici i la indústria.
Justament la indústria, entesa literalment com la destresa enginyosa, pren sentit i forma en un univers transdisciplinari de treball, de l’escultura a la mecànica, dels objectes trobats i dels materials reciclats al disseny de mobiliari.
Oriol Pont, artista, artífex i artesà dóna vida a aquesta petita gran fàbrica d’objectes únics i de troballes sorprenents. Les seves obres naveguen entre el disseny i l’escultura, tot explorant la dicotomia entre art i funció, bellesa i utilitat, etc. amb el runrun de l’humor i la ironia sempre de fons, com molts dels motors que animen les seves peces.
Pong Toys i Oriol Pont es fusionen en un altell d’un antic recinte fabril, el seu taller, en ple carrer València de Barcelona. Només creuar el llindar que separa el carrer ordinari del recinte, tot acompanya a entrar en un altre temps i un altre espai: el passatge de camí polsegós, les parets escrostonades, el taller ple de detalls, etc. on els objectes es transformem i es reviuen, es fusionen i es recreen, potenciant i redescobrint el temps que han incorporat i que els singularitzen.
Com diu Philippa Young sobre aquesta exposició/instal·lació: “Les obres d’Oriol Pont han sigut creades per a copsar la lentitud de la vida sovint oblidada. El vaixells no revelen el seu moviment si hom no s’atura i observa, la llibreria no revela els seus secrets a la persona apressada”.
L’obra “filferro”, no es concep sense una observació constant, lenta i meditativa. En una vida on l’oci i l’entreteniment cada cop van més ràpid, trobem aquesta instal·lació d’obres on el sentiment ens arriba a través dels detalls, en un espai ple de temps.
Ogni forma é nella natura_ Moradi Il Sedicente
Tot va començar amb un robatori al barri del Born de Barcelona. Un dels companys de casa del nostre artista va deixar l’habitació per última vegada, emportant-se la bossa que contenia un Mac i una llibreta, amb més de seixanta dibuixos. No es van trobar els béns robats. L’única cosa coneguda del lladre? El nom: Moradi, tal i com va presentar-se. L’artista es va trobar així amb anys de treball que van desaparèixer en el no-res, però va decidir començar des de zero robant el nom del lladre. Així va néixer Moradi Il Sedicente, el nom d’un artista. Perquè tots sabem que “els mals artistes copien, els bons roben”.
Moradi i les seves formes naturals de fusta, cultivades en la seva transformació i convertides en obres d’art, ens donen amb la seva impermanència una nova mirada al món. “La majoria de les vegades passo a reconèixer una cosa que ja estava davant dels meus ulls. Quan puc llegir el missatge que m’envia un tros de fusta, tot el que faig és fer-lo visible. “
Les seves eines de treball: trepants, cargols i serres. El seu material és la fusta, en totes les seves formes: poda d’arbres, branques caigudes, escorça, fulles i arrels. “La fusta no perd la seva naturalesa exacta, manté tota la història de l’espai en el qual vivia, la vida del filtre, com una esponja. Fins i tot seca, tractats, transformada, congelada o cremada pel sol, la fusta, continua explicant històries, com un llibre “.
Al mateix temps, aquests boscos són portadors de formes i línies. “No sóc un escultor, sóc un dissenyador que utilitza la fusta per crear un dibuix imaginat i en tres dimensions, figures d’estructura dinàmica que encara estan realitzant un procés de transformació.” De la mateixa manera que es dibuixa una línia en un full, per indicar la corba d’una espatlla o el perfil d’una cara.
Si l’art urbà redissenya el paisatge urbà, Moradi el pobla amb les formes de la naturalesa.
Les seves criatures es relacionen amb l’entorn i generen una estranyesa familiar. “A la natura ja hi han totes les línies possibles que puc utilitzar per a un disseny, demanen només que siguin reconegudes, de vegades em porta un dia, de vegades un any”.
Extracte de l’entrevista feta per Lorenzo Zambini a “Toc-toc Firenze, Arte & cultura”
https://www.toctocfirenze.it/
Lluminàires i andròmines_ Marta Salvador
Peces úniques i irrepetibles fetes d’escombraries, materials en desús. deixalles que ningú es mira, brossa sense cap utilitat, per a Marta Salvador esdevenen tresors en transformació, objectes únics amb vida, que combinats i ensamblats es converteixen en objectes útils o “inútils?”.
Il·luminacions i escultures, làmpades i éssers imperfectes amb desperfectes.
Dues col·leccions amb dues lectures: res no mor i tot es transforma, i som llum i foscor.
