Dissabte 1 d’octubre d’11:20 h a 12:00 h. a la Plaça Assumpció de Sant Narcís en el marc de La Volta#42 dedicada a la il·lustració, l’animació i l’arxiu.
Els cicles, les repeticions o el càlcul del temps en unitats molt petites, són ingredients habituals en la feina dels animadors.
Amb la idea de reflexionar sobre el temps, hem mirat de cosir peces que tinguin la rutina com a font d’inspiració. Però hi han cabut, també, les que tenen la rutina com a lloc de producció; l’espai-temps de producció no artística es converteix sovint en estratègia fílmica. El temps interromput que ens ofereix la dedicació a altres ocupacions, és potser un estímul per a la producció animada. El temps animat es construeix, de fet, de manera totalment interrompuda.
Potser algunes de les peces que veiem avui, són aquelles pel·lícules que fem mentre no fem pel·lícules. D’altres són les que fem quan prenem l’animació com a lloc des d’on respondre preguntes difícils de fer, des d’on visibilitzar com es relaciona íntimament el temps creatiu amb el productiu, o el temps creatiu amb les cures.
Laura Heit
A Universe. 2018
2’31”
Filmada en súper-8 i muntada directament en càmera, l’ull de Laura Heit busca ritmes en el joc infantil de dibuixar a terra. Si bé no és una peça representativa del treball en dibuix animat que sol fer aquesta autora -busqueu al seu web imatges de les instal·lacions o dels espectacles de titelles en capses de mistos-, és un boníssim pròleg per aquest programa.
És la primera projecció de la peça fora dels EUA!
María Lorenzo
Esfinge urbana. 2020
4’58”
L’animadora i professora alacantina Maria Lorenzo diu que aquest és un curtmetratge-oportunitat. La ciutat on viu, València, li ofereix un gran repertori d’intervencions artístiques en murs i elements urbans, i el passeig durant la criança li dona el temps per a fotografiar-los.
El film és un document animat sobre art urbà, que és alhora un cert mapa de passejos.
Elizabeth Hobbs
Finding My Way. 2013
3’12”
Lizzy Hobbs és una conegudíssima i molt admirada directora d’animació. Els seus films animats han merescut nombrosos premis en festivals d’arreu, i el titulat I’m OK (2018) és nominat als BAFTA el 2019.
Però una altra de les branques del seu treball, igualment premiada, és l’acompanyament de produccions col·lectives com a part de l’equip de Creative Research Collective. En el film que veiem avui, formalment inspirada en Feeling My Way (clàssic de l’animació indie, sobre una rutina), té a veure amb un determinat moment vital i està treballada juntament amb els joves que en són protagonistes: nois i noies que han estat en acolliment familiar.
Sergi Banach
Empanada. 2017
2’23”
La repetició, el ritme, l’avorriment, la infreqüent, però desitjada interrupció… dibuixades des de l’interior una cadena de producció. Tal com explica en Sergi, es tracta d’una ficció basada en una experiència real.
Tonina Matamalas i Carme Gomila
Organizar lo (im)posible. 2017
13’55”
Aquest és un premiadíssim retrat fílmic de la situació laboral de les cambreres de pis de Barcelona. Les directores en signen també el guió, fet en col·laboració amb l’associació Las Kellys. En un recull d’animacions que vol reflexionar sobre el temps, tanquem amb un film que troba, en aquest sentit, la millor il·lustració per a convidar-nos a la reflexió: dura el mateix que la neteja d’una habitació d’hotel.
