AULA VOLTA: Llenguatges artístics, tècniques i debats per a la reflexió compartida

LLENGUATGES ARTÍSTICS, TÈCNIQUES I DEBATS PER A LA REFLEXIÓ COMPARTIDA

Projecte educatiu de l’Associació Cultural La Volta

Dirigits a INFANTS I JOVES (de 6 a 18 anys)

Centres educatius de primària i secundària

 

La Volta és un projecte cultural de proximitat en clau contemporània situat al barri de Sant Narcís de Girona que consta de quatre locals a la plaça de l’Assumpció, recuperats i habilitats per acollir en residència persones o col·lectius amb propostes vinculades a l’art, l’artesania, el disseny i la cultura que tenen a disposició espais de treball individuals i compartits.

AULA VOLTA: Llenguatges artístics, tècniques i debats per a la reflexió compartida és un projecte educatiu de sis càpsules audiovisuals per acostar els coneixements teoricopràctics de la comunitat artística de La Volta a l’alumnat de primària i secundària. L’objectiu consisteix a compartir aquests sabers que, inserits en debats actuals com ara l’ecologia, el gènere o les arts, poden ser treballats en el marc d’una assignatura o projecte del centre i, d’aquesta manera, estimular la reflexió compartida entre artistes, professorat i alumnat sobre reptes actuals.

 

ECOLOGIA

1.- FEM UN HOSTAL D’INSECTES A L’ESCOLA. Teoria i pràctica sobre el món dels insectes i la creació d’hàbitats artificials

Iraia Mir i Paula Mendoza

Un “hostal d’insectes” és un objecte pensat per oferir refugi a l’hivern i en el cas de certes espècies també serveix com a espai segur de nidificació durant la primavera. La seva missió és reproduir artificialment els hàbitats naturals d’insectes i aràcnids. La desforestació, la contaminació de l’aire, la destrucció dels hàbitats naturals o l’ús massiu d’insecticides posen en perill dos aspectes fonamentals de la funció d’aquestes espècies: la pol·linització i el control de plagues, per no mencionar altres possibles usos que els experts estan discutint, per exemple, el de contribuir a la sobirania alimentària en un futur immediat. Els materials de l’hostal són diversos i en funció de la selecció, atreuen unes espècies o d’altres. Els hostals d’insectes són, per tant, un artefacte que aglutina art, ciències i ciutadania.

* Aquest recurs és en col·laboració amb el Bòlit. Centre d’Art Contemporani de Girona i inspirat en el projecte Insectòdrom.

IRAIA MIR. Fustera feminista que treballa la fusta natural en diferents formats. Dissenya, crea i ven els seus productes fets a mida per a particulars. Forma part de diferents entitats i empreses de transformació social, cultural i feminista. La seva metodologia es basa en l’empatia cap als seus clients per tal que les peces creades siguin les més adequades a les seves necessitats. També centra part de la seva pràctica professional a la divulgació de l’ofici de fusteria impartint tallers en clau feminista i d’economia social.

PAULA MENDOZA. Biòloga positiva, motivada i amb ganes d’aprendre. Dirigeix i codirigeix dos projecte de divulgació. A més, ha estudiat la diversitat de tardígrads a Girona. Els seus interessos s’enfoquen en l’estudi de meiofauna i altres aspectes com el canvi climàtic i els seus efectes a les espècies. Té una Doble titulació de Biologia i Ciències Ambientals i ha fet pràctiques Centre de Recerca en Agrigenòmica. És membre de Project Manager al Catalan Water Partnership (CWP) i de la Comissió per la promoció i acompliment dels Objectius per al Desenvolupament Sostenible a A Contrarellotge 2030 (Ajuntament de Girona).

2.- LA PLASTICITAT DE LA VEGETACIÓ. Receptes de bioplàstic

Agostina Laurenzano

És una evidència per a tots constatada que durant els últims cinquanta anys els plàstics han inundat el nostre entorn i s’han convertit en un problema ecològic de primer ordre. En aquest taller aprendrem a produir alternatives al plàstic industrial, derivat del petroli, tot utilitzant ingredients i eines de treball que trobem a qualsevol llar. Coneixerem i practicarem receptes de bioplàstics mitjançant ingredients com els polímers, els pigments i les textures orgàniques. En definitiva, descobrirem estratègies sostenibles i ecològiques per elaborar nous materials aplicables al disseny de producte, les arts visuals i les artesanies contemporànies.

AGOSTINA LAURENZANO

Dissenyadora de joies contemporànies i postgraduada en Arts Aplicades Contemporànies per l’Escola Massana, Centre d’Art i Disseny de Barcelona. Les seves peces han estat exhibides en fires internacionals i publicades en revistes especialitzades en joieria d’autor. També ha estudiat Disseny de Vestuari i Alta Costura a la Universitat de Buenos Aires. És activista mediambiental i investigadora de biomaterials. En relació amb la investigació artística i el seu encreuament amb la recerca científica, explora la síntesi de polímers per a la creació de bioplàstics aplicats a les arts visuals i el disseny.

GÈNERE

3.- ESPAI PÚB(L)ICS. Sexualitats, feminismes i gènere

La noia del monyo

El projecte Espais Púb(l)ics té com a propòsit principal identificar, qüestionar i visibilitzar temàtiques sobre gènere, sexualitats i feminismes, utilitzant l’espai públic com a escenari principal d’investigació i creació artística. La cultura hegemònica on vivim, provinent d’una societat patriarcal dominant de fa molts segles, encara està impregnada de moltes falses creences delimitants entorn de les identitats i sexualitats de cadascú. Amb aquest projecte les volem disseccionar, posant èmfasi en el context local amb la col·laboració de diferents artistes i entitats de cada indret.

 

LA NOIA DEL MONYO

Col·lectiu artístic format per dues dones amb un eix de treball que difumina la línia entre la creació artística i la gestió cultural, entre el rol de comissària i artista. Amb la voluntat d’utilitzar l’art com a eina de transformació social, generen projectes interdisciplinaris on s’investiguen i experimenten nous processos creatius i formats expositius. És tan important la interconnexió i creació de sinergies amb artistes de diferents disciplines, com la creació a partir de l’experiència en primera persona. La pràctica artística gira entorn el gènere i la identitat, aprofundint en temàtiques com les sexualitats o els feminismes. Entenent l’art com una experiència, un joc o una vivència, es converteix el públic en agent actiu del projecte actuant com a generador de contingut.

 

4.- EXPRESSIONS ARTÍSTIQUES ENVERS LA IDENTITAT. Les persones que no vaig ser, però al final va resultar que sí

Tsune Martínez Zaragoza

“Les persones que no vaig ser, però al final va resultar que sí” és un projecte artístic centrat en l’exploració del gènere i de la identitat en què Tsune presenta el seu cos, la carn i totes les relacions que exerceix a través d’ell. Ens obre les portes de la seva intimitat per expressar qui és, i des d’aquí mostrar-nos la importància d’una xarxa còmplice i parlar-nos de les necessitats que la travessen; tant de denunciar les violències estructurals rebudes, com també la necessitat de la importància que té celebrar l’existència des de la dissidència, i la quotidianitat. Tsune és moltes coses, algunes d’elles com ara amigui, creadori digital, filli, parella, vincle sexual, afectiu, etc. i entre moltes d’altres una persona no-binària que vibra i visualitza cap a on necessita anar.

TSUNE MARTÍNEZ ZARAGOZA

Li Tsune conegudi amb el sobrenom artístic de Sno Sputnik en relació amb la inspiració i l’enfocament de la seva línia de treball en tot allò que té a veure amb l’espai i l’univers. Ha estudiat el grau en Publicitat i RRPP a la Universitat de Girona (2012) i Fotografia d’autor i Direcció d’art a IDEP (2019). Professionalment, ha combinat com a directori d’art el treball en publicitat amb la fotografia i el món audiovisual en departaments de comunicació i agències com Mediapro, Miss Wood, Ogilvy, Double You, etc. Ha col·laborat amb algunis artistes com Tribade, Las Bajas Pasiones, Pau Vallvé, Rachel Demetz, Vonzo Band, Ara Malikian, Degree, Roger Margarit, Nil Moliner… I durant el meu pas per la publicitat he treballat amb algunes marques, esdeveniments i empreses com 080 Fashion Week, Dormity, Cuchillos Arcos, Girona FC, GHD, Glovo, Nespresso, Bicentury, La Caixa, Volkswagen, Lidl, Nestlé, Pirelli, Avene, etc.

 

ARTS

5.- FOTOGRAFIA ANALÒGICA. Una història natural entre ciència i art

Mireia Ferron

Actualment, gràcies a la proliferació de la tecnologia digital, hi ha una presència constant i mediàtica de la fotografia, tant a les xarxes socials, com a les notícies, i sense oblidar a la publicitat. Una allau visual que, a més a més, se li suma la possibilitat de generar imatges per mitjà d’intel·ligència artificial, i les conseqüències que se’n deriven. Ens hem acostumat a veure la fotografia com una eina que no només documenta la nostra vida, sinó que també la publicita. Però la imatge fotogràfica és i ha estat molt més que tot això. Quan parlem de la fotografia dels primers temps fem referència a un llenguatge inscrit en les pràctiques experimentals i artístiques en les quals no intervé cap càmera per capturar una imatge, només un suport fotosensible i la llum solar. Recuperar les tècniques analògiques de fotografia sense càmera, ens permetrà explorar aquest àmbit des de l’experimentació artística.

MIREIA FERRON

Artista visual especialitzada en fotografia analògica i llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. La seva pràctica artística explora les possibilitats poètiques dels processos fotogràfics i el tractament de la imatge per a crear narratives visuals des de l’abstracció experimental. Ha participat en exposicions individuals i col·lectives a Catalunya i França, i ha estat beneficiària de beques i residències artístiques. Actualment, compagina la seva activitat fotogràfica professional amb l’educació i mediació cultural, des de 2017 forma part de l’equip educatiu del Museu del Cinema de Girona i imparteix tallers i cursos des de l’Associació Cultural La Volta.

 

6.- ESCULTURES SILENCIOSES. La fragilitat i la fugacitat de les coses

Andrés Siri

Aquest taller explora les possibilitats creatives, experimentals i reflexives al voltant del concepte de gravetat. Descobrirem a través del joc de quina manera els objectes, els cossos i el nostre entorn estan subjectes a la gravetat, així com els moviments, les construccions i l’equilibri estan subordinats a aquesta força misteriosa i invisible. Mitjançant troncs, pals petits provinents del mar i altres materials, farem jocs amb el cos i construirem les composicions efímeres buscant sempre l’equilibri. Les pràctiques artístiques proposades es posaran en relació amb altres disciplines com ara les arts escèniques o l’arquitectura. Els coneixements adquirits ens permetran plantejar problemes i buscar solucions a processos creatius i tècnics.

ANDRÉS SIRI

És arquitecte per la Universitat de Buenos Aires i té el Màster en comunicació i crítica d’art per la Fundació UdG. Ha estat sempre vinculat a la docència a la Universitat de Buenos Aires o impartint tallers, treballant i produint festivals. El desenvolupament de cada nou projecte artístic li permet investigar, experimentar i aprofundir continguts relacionant diferents disciplines. Territoris que es mouen entre art, arquitectura, fotografia, arqueologia o història. Aquests límits es desdibuixen amb l’únic propòsit de construir una història que trobi la seva pròpia veu narrativa.

Actualitat

   

L’Associació Cultural La Volta forma part de Xarxaprod, la Xarxa d’espais de creació i producció de Catalunya