Som dones, feministes, veïnes del món rural, fusteres i professionals de les ciències socials. I és des d’aquí, des d’aquesta intersecció que habitem, que neix Si els mobles parlessin.
El projecte té 3 eixos:
- La producció de mobles artesans.
- La investigació històrica i social dels usos dels mobles i què ens poden aportar sobre la història del treball reproductiu i de cures.
- La difusió de tot el procés, que contempla fer tallers mixtos i no mixtos de fusteria i història social.
Un projecte que pretén indagar en la història del mobiliari que ens envolta. Mobiliari que parla del seu passat, de les estructures d’opressió i de resistència que fa tants anys que porten rodejant-lo. Volem parlar de mobles i que els mobles ens parlin a través d’arxius, memòria oral i el mateix acte de fer-los servir i produir-los. I, sobretot, volem animar a altres dones que s’impliquin en aquest procés.
A més a més, ens mou treballar en projectes socials i comunitaris que vulguin incorporar el treball amb la fusta.
Emily i Iraia (les impulsores del projecte) es van conèixer fent el grau mitjà d’instal·lació i moblement a l’institut Josep Brugulat. Des de llavors porten tramant aquest projecte que busca unir les seves experiències amb la fusta al món acadèmic i social i la militància feminista.
Fa temps que Emily treballa entre llengües, traspassant continguts diversos des del castellà i del català cap a la seva llengua materna, l’anglès. També fa classes i participa en iniciatives que promouen el consum local, l’economia real i el feminisme.
La Iraia és una apassionada dels projectes comunitaris i ha estat implicada en una àmplia diversitat, com a professional i com a veïna-activista. L’autoorganització veïnal, la transformació de l’espai públic, l’economia social i solidària, l’art, els feminismes… i ara la fusteria, són alguns dels aspectes que els caracteritzen.
