Les mans com a eina.
Projecte videogràfic de Fèlix Pérez-Hita.
Ara que estan sota sospita i ens les rentem més sovint que mai, li dediquem aquest treball audiovisual a les mans. Minyones dotades de fisonomia, com diu Focillon: “rostres sense ulls i sense veu, però que veuen i parlen”. El llenguatge és ple d’expressions que al·ludeixen a les mans: donar la mà, o demanar-la, donar un cop de mà, arribar a les mans, ficar mà, ser un “manetes”, tenir la mà llarga, alçar la mà -per demanar torn de paraula o per amenaçar-, caure a les mans d’algú, tornar amb les mans buides, o amb una mà el davant i una altra al darrere. Diem: menjar de la mà o manipular, magrejar o estar amb les mans creuades… o lligades.
Se citen i il·lustren textos de Diderot (Carta sobre ciegos), Elias Canetti (Masa y poder) i Henri Focillon (Elogio de la mano). Aquest vídeo és un treball inacabat, el recull previ de documentació que, després de passar-li una darrera mà, serà publicat al canal del Soy Cámara (El programa del CCCB).
