Agostina Laurenzano

En relació amb la investigació artística i el seu encreuament amb la  científica, Agostina Laurenzano explora, en l’àmbit de la química, la síntesi de polímers per a la creació de bioplàstics.

Aquesta proposta neix el 2018 com una possible resposta al problema global provocat per la generació incessant de residus. Els plàstics, els quals els microorganismes de l’entorn no poden degradar al mateix ritme que el de la seva producció i que, per tant, s’acumulen en tones durant milions d’anys. Un altre punt en contra del plàstic és l’ús del petroli per a la seva fabricació, ja que es tracta d’una font no renovable.

Laurenzano entén  la joieria contemporània com un llenguatge artístic, mitjançant el qual s’apropia de materials orgànics per a la construcció de les seves peces, donant peu a una anàlisi i reflexió sobre la societat actual, completament consumista i basada en pràctiques de reemplaçament permanent. Com a conseqüència, també posa a prova la tradició de l’herència i atresorament de joies.

D’altra banda les percepcions sensorials complementàries de les joies, com l’olor, el so i la textura d’aquests materials orgànics, fan palesa la importància d’una experiència que excedeix el camp visual en què se situa la joieria tradicional.

Agostina Laurenzano és dissenyadora de joies contemporànies i postgraduada en Arts Aplicades Contemporànies per l’Escola Massana, Centre d’Art i Disseny de Barcelona. Les seves peces han estat exhibides en fires internacionals i publicades en revistes especialitzades en joieria d’autor. També ha estudiat Disseny de Vestuari i Alta Costura a la Universitat de Buenos Aires. És activista mediambiental i investigadora de biomaterials.

CAST

En relación a la investigación artística y su cruce con la científica, Agostina Laurenzano explora en el campo de la química la síntesis de polímeros para dar lugar a la creación de bioplásticos.

Esta propuesta nace en 2018, como una posible respuesta al problema global provocado por la generación incesante de residuos. Los plásticos que microorganismos del medio ambiente no pueden degradarse al mismo ritmo que su producción, por lo tanto, se acumulan en toneladas durante millones de años. A su vez presenta otro punto en contra, el uso de una fuente no renovable para su fabricación, el petróleo.

Recurre a la joyería contemporánea como lenguaje artístico, por medio de la cual se apropia de materiales orgánicos para la construcción de sus piezas, dando pie a un análisis y reflexión sobre la sociedad actual, completamente consumista y basada en prácticas de reemplazo permanente. Como consecuencia, pone a prueba la tradición de la herencia y atesoramiento de joyas.

Por otro lado las percepciones sensoriales complementarias, como el olor, el sonido y la textura de estos materiales, se dan cuenta de la importancia de una experiencia que excede el campo visual en el que se entendería la joyería tradicional.

Actualitat

organitza: Logo La Volta amb la col·laboració de: i el suport de